...*la despedida de la classe*...

Mira res que nomes hos vull dir que hos estimo molt a tots i que cada un de vosaltres a ocupat un petit troçet del meu cor...








Amb molts me esbarallat (ejem ejem) am daltres e discutits pero am tots ens em fet amics .








vull q sapigueu que am akesta classe menporto una cosa bona de cada un i que mai us oblidare ...








...o0sS eEsStTiImMOo mMo0lLtTIisSIimM...











ESPERO QUE OS AGI AGRADAT AQUEST TEXT I MILLO PARO PERQUE ESTIC APUNT DE PLORAR PO MIREU MIREU Q FELISOS QUE ESTABAM AQUI::

HI ARA OS VAI A DEDICAR UNA CANÇO:
¿Dónde empieza y dónde acabará el destinoque nos une y nos separá?Yo estoy sola en el hotel, estoy viendo amanecerSantiago de Chile se despierta entre montañasAquí retoca la guitarra en la 304 un gato rebeldeque anda medio enamorao de la señorita rock ´n´ rollaunque no lo he confesadoeso lo sé yoSon mis amigos, en la calle pasabamos las horasson mis amigos por encima de todas las cosasCarlos me contó que su hermana Isabella echaron del trabajo sin saber porquéno le dieron ni las gracias porque estaba sin contratoaquella misma tarde fuimos a celebrarloya no tendrás que soportar al imbécil de tu jefeni un minuto másSon mis amigos, en la calle pasabamos las horasson mis amigos por encima de todas las cosasson mis amigosAlicia fue a vivir a Barcelonay hoy ha venido a mi memoriaClaudia tuvo un hijo tuvo un hijoy de Guille y los demás ya no sé nadaSon mis amigos, en la calle pasabamos las horasson mis amigos por encima de todas las cosasson mis amigos, en la calle pasabamos las horasson mis amigos por encima de todas las cosasson mis amigos


bueno ara si


adeuu
:(

********eSqUeMa De NaTuRaLs********

eii gentussa!!

com esteuu?¿

bueno res que mireu he posat el meu esquma de naturals (perque qui vulgi sel copi)

per veurel ia saveu lo que es te de fer no?

pels que no sen enteren de res (cliqueu doble click sobre l'esquemmaaa)


venga que marxo uapos!* i UAPESS!**

us stimo neniss!**

una mica rollettt ee!!*

peró esta bastant be per ser el primerr!*

es te de reconeixee!*

ara si piro adeuu!*

EL DESPOTISME IL·LUSTRAT

Carlos III d'Espanya El règim polític més estès en el segle XVII és l'absolutisme. L'absolutisme del segle XVIII rep el nom de “Despotisme Il·lustrat”, que es pot definir com “la utilització de la ideologia il·lustrada per part de les lleis absolutes per a mantenir el seu absolutisme”.

La Il·lustració és un pensament crític i reformista. Els reis absoluts, doncs, del segle XVIII (els cridats “dèspotes il·lustrats”), prenen de la Il·lustració el que els convé i, recolzant-se en ella, introduïxen en els seus estats una sèrie de reformes i millores importants: suprimeixen les restes que encara quedaven de feudalisme (és el cas de Federico II de Prusia i María Teresa d'Àustria); protegeixen l'agricultura amb la construcció de canals i pantans i amb la introducció de nous cultius; urbanitzen i modernitzen les ciutats (Carlos III d'Espanya va ser el qual va convertir a Madrid en ciutat moderna obrint grans avingudes, construint monuments i dotant-la d'enllumenat públic). Introduïxen reformes judicials, per exemple, suprimint la tortura que fins a llavors s'havia utilitzat pels jutges com forma corrent d'investigació; i creen multitud de centres educatius, com acadèmies i universitats. No obstant això, aquestes reformes es porten a terme sense contar amb el poble; el lema del despotisme il·lustrat és “tot per al poble però sense el poble”. A més, rebutgen el que és més important de la Il·lustració: la llibertat política. Per això, la burgesia il·lustrada, que al principi dóna suport la reforma dels reis, quan veuen que aquests no concedeixen el més important, la llibertat, es tornen contra l'absolutisme i es produïxen revolucions.

LA IL·LUSTRACIÓ

LA IL·LUSTRACIÓ A FRANÇIA



Francois-Boucher (1703-1770)
"L'Esmorzar" (1739)
El bressol de la Il·lustració es va situar a França i és allí on tindrà la major importància. La Il·lustració francesa té un gran contingut polític. La seva filosofia política està basada en el Dret Natural o dret que tenen tots els homes a la vida, la llibertat i la propietat. La missió de l'Estat serà defensar els drets de l'home, garantir la seva llibertat, la seva seguretat i la seva propietat; per tant l'Estat ha de ser representatiu i liberal.
Els polítics il·lustrats s'oposen a l'absolutisme monàrquic i volen per a França un règim que estigui basat en la igualtat i en la llibertat. Els principals teòrics polítics de la Il·lustració francesa són: Montesquieu Voltaire Rousseau


MONTESQUIEU
Es cridava Carlos de Secondat, baró de Montesquieu, i era per tant monàrquic, però monàrquic enamorat del parlamentarisme anglès. Va ser president del parlament de Burdeos, satirizó les velles idees i els defectes socials i polítics de França en la seva obra
“Cartes perses” (1721), la ressonància de les quals va ser extraordinària. També va tenir gran difusió “Consideracions sobre la grandesa i la decadència dels romans” (1734).
Però l'obra triomfal i que va obrir profunda bretxa en les concepcions polítiques dominants a França, va anar “L'Esperit de les Lleis” (1748), fins al punt que es pren aquesta obra i data com punt d'arrencada de la victòria intel·lectual de la Il·lustració i xifra representativa d'una generació històrica. En la seva cèlebre obra va preconitzar una nova estructura de l'Estat, basada en un equilibri de poders.

Xerris Louis de Secondat, baró de Montesquieu (1689-1785), el primer gran "philosophe" de la Il·lustració En ella defensa, que, conservant el rei el poder executiu, el legislatiu recauria en una assemblea representativa del país (com el parlament anglès), i el judicial, posseït per magistrats o parlaments (a França, tribunals), absolutament independents en les seves sentències, del rei i del Parlament. #Así_pues, és partidari que l'Estat quedés dividit i és el difusor de les idees parlamentàries angleses i la font on van beure les promocions revolucionàries. La divisió de poders que aquest preconitzava, pugnava totalment amb l'organització de la monarquia absoluta francesa. La seva obra va ser completada des d'altre punt de vista, per Voltaire. Ambdós van ser els ídols de la generació que va consolidar i va desenvolupar el triomf del pensament il·lustrat a França.

VOLTAIRE
Escriptor brillant i superficial, lliurat a la vida i al plaer, captiu de la mateixa facilitat de la seva ploma, que va esgrimir com campió de la tolerància i la llibertat espiritual. Va anar a partir de la seva obra “ “Li siécle de Louis XIV” (1751), quan es va convertir en capdavantera de la lluita general contra tota autoritat. Molt influenciat per de el moviment filosòfic anglès, en particular de Locke i els deistas, Voltaire va popularitzar els seus principis fonamentals valent-se d'una ploma terriblement mordaz, cáustica i agressiva. La seva lluita es va desenvolupar en dos plànols distints: un públic i altre, secret.
Francois-Marie Arouet conegut menjo Voltaire (1694-1778) En el primer, a més de l'obra ja esmentada, figuren “Essai sud els moeurs et l’esprit donis nations (1756), un treball fet a la mesura de la burgesia que procedia, una filosofia laica de la Història, i el “Dictionnaire philosophique”, d'un costat el procés clar dels abusos que van perdre a l'Antic Règim i, d'un altre, l'explicació exhaustiva de l'argument del predomini absolut de la raó sobre qualsevol passió o entusiasme personal. En el segon pla se situen uns dos centenars de fullets, opuscles i fulles volants. En aquest últim aspecte, emparant-se en l'anonimat, l'obra de Voltaire, va anar implacablement destructora dels grans principis socials de l'època, sobretot de la religió cristiana. Enemic de l'Església, va ser corejat per quants enciclopedistas s'havien deixat guanyar pels corrents deístas o naturalistes procedents d'Anglaterra. Cada dia més radical en les seves violentes campanyes i cada dia més llegit per un públic que agradava de la seva fàcil prosa.

ROUSSEAU
És el primer pensador autènticament democràtic de la història d'Europa. La seva primera obra, publicada en 1749, va causar enorme impressió, doncs en ella s'atacava una de les tesis fonamentals que defensaven els il·lustrats; els filòsofs de la il·lustració pensaven que els importants avenços científics i tècnics que s'estaven verificant en aquella època, no només milloraven a l'home materialment, sinó també moralment; és a dir, que a mesura que es progressava en la ciència i en la tècnica, l'home s'anava fent cada vegada més bo.. Enfront d'això, Rouseau assenyalava que a civilització, en lloc de millorar a l'home, el que feia era corrompre'l, perquè la societat estava estructurada de forma injusta; per tant, si es volia millorar a l'home, abans calia millorar a la societat.


Jean-Jacques Rousseau (1712-1778).
Retrat de M. Quentin de La Tour L'obra més important d'aquest autor és “El Contracte Social” (1762).
En aquesta, l'autor diu que els homes a l'aparèixer sobre la terra, es troben en el que es diu “Estat de Naturalesa”, que es caracteritza perquè encara no existeix cap govern, no hi ha lleis, no hi ha autoritat i no s'ha format encara cap tipus d'organització social o política; es tracta per tant d'un estat d'absoluta llibertat, on cada home fa el que vol i no ha de donar a ningú compte dels seus actes. Però arriba el moment que els homes s'adonen que per a defensar millor la seva vida, la seva llibertat i la seva propietat han d'agrupar-se i triar a algú perquè els governi. Així apareix l'Estat. L'Estat neix, per tant, d'un acord lliure entre els homes que s'han unit per a designar al governant. Com el governant ha estat triat pel poble, en qualsevol moment, quan el poble vulgui, pot canviar-lo per un altre. AL mateix temps, la missió dels governants és complir sempre la voluntat popular. La voluntat popular és la voluntat de la majoria, i aquesta s'esbrina a través d'eleccions, en les quals voten tots els ciutadans.

la ilustración a francia